dimarts, 24 d’abril del 2012

Estada a l'European University Institute abril 2011/abril 2012

Hola a tots/es,

Dilluns al matí caminava pel centre de Florència entre els turistes i percebia que el seu caminar per la ciutat no era el mateix que el meu. Jo volia recordar cada part de la ciutat, cada edifici, cada moment viscut allà; sentia que cada vegada que mirava a algun lloc ho feia amb amor i afecte, probablement alguna cosa semblant a la famosa síndrome de Stendhal:  

"Había llegado a ese punto de emoción en el que se encuentran las sensaciones celestes dadas por las Bellas Artes y los sentimientos apasionados. Saliendo de Santa Croce, me latía el corazón, la vida estaba agotada en mí, andaba con miedo a caerme".

Florència sense dubte és una de les ciutats més boniques del món i l' EUI una de les universitats millor situades al mig d'una muntanya  amb el cant dels ocells, unes vistes espectaculars de Florència i l'aire net; a part de tota la gent increïble que he conegut (tant del personal com els estudiants).
 

Un any pot semblar molt temps però quan t'ho passes bé sembla un segon. He viatjat molt visitant tota la toscana, 5 terre, Milano, Torino, Verona, Roma, etc. (Fins i tot vam anar a veure el Milan-Barça a Milano!!!) I mil llocs del sud que m'han quedat pendents, al final han quedat tantes coses per fer però el temps que tenim és el que tenim.


Duomo


Piazza della Signoria

Pel que fa a la feina, he après a fer milions de coses a veure com funciona una biblioteca des del primer procés fins a l'últim. He fet els meus projectes, he catalogat, he après a crear les estadístiques de la biblioteca, a autoritzar les noves adquisicions i a tenir el contacte amb les empreses que ens envien els llibres.

Els treballadors de la biblioteca, així com els altres becaris, m'han demostrat que la feina i l' amistat no tenen perquè estar separades, hem fet mil sopars junts, a la feina es celebren tots els aniversaris, ens ajuden en tot, són una meravella de gent. Aquí, té n'adones que gent de diferents cultures amb diferents hàbits i maneres de fer es complementen a la perfecció.


Biblioteca EUI

A la mateixa universitat hi ha la possibilitat de fer cursos  a molt bon preu, jo he fet ioga, defensa personal, meditació i salsa, aquesta última a una escola fora de la universitat (tot i que al EUI també en fan). A més, vaig fer els cursos d' italià i hem vaig treure el certificat d' Italià com a llengua estrangera dels exàmens oficials de la Universitat de Siena (CILS) i, a part estic estudiant per la UOC. Com podeu veure ha estat un no parar d'aprendre coses i, és clar l' anglès a un nivell d'ús diari.

Pel que fa al tema pis jo el vaig trobar per internet, hi ha qui primer s'agafa un alberg o hostal i busca directament allà. Jo per sort he estat tot l'any al mateix pis i amb els meus companys ens ho hem passat genial, cadascú feia la seva vida però quan coincidíem tots a casa o anàvem a sopar fora o quedàvem per anar a passar el dia fora ens ho hem passat molt bé.

He tingut la sort de que vinguessin tants amics a visitar-me amb els quals sempre recordes que quan tornis a casa hi haurà algú esperant-te amb els braços oberts, amb qui podràs comentar coses de Florència, per sentir que tot i estar lluny d'allà i estàs molt a prop.

Fins a l' últim moment la experiència ha estat increïble i especial, vaig tornar amb el vaixell (pel tema de les maletes) i vaig tenir la sort de coincidir amb un grup d'estudiants la guia dels quals era de Nàpols i ella hem va agafar se'm va presentar i allà vam estar ballant tots junts, cantant al Karaoke, visitant el capità del vaixell i veient com es conduïa, etc.

Com a experiència personal ha estat sense dubte una de les millors decisions de la meva vida, m'ho he passat genial, he viscut cada moment molt intensament, he marxat de casa els pares i m'he hagut d' espavilar, he conegut moltes persones i cada una m'ha aportat alguna cosa, gent que t'ha donat més temps a conèixer i gent que menys però que els porto a tots al cor. He crescut com a persona, he canviat per adaptar-me a la vida d'allà. Ara puc dir que els trobo a faltar molt, i això que només fa 4 dies que he arribat aquí i només penso en quan podré tornar a veure tothom ara només sé que per dins tinc un sentiment immens de tristesa.


Staff de la biblioteca i becaris

Núria


P.D. Us deixo el link del vídeo del comiat que ens van fer l'staff a l'altre becari i a mi i el vídeo de la festa de la biblioteca que vam organitzar al desembre (tot un èxit per cert!!).









3 comentaris:

  1. Deu ser una experiència genial.... no estiguis trista! ho recordaràs sempre amb un somriure :)

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Hola! M'agradaria saber com va ser la teva entrevista, o com vas fer la teva carta de motivació, ja que la vull llençar per aquest any 2013, però em vaig diplomar fa poc i no tinc tanta experiència però sí que he intentat descriure les meves habilitats.

    Gràcies!

    ResponElimina