dilluns, 30 d’agost del 2010

EuroGraduate: Oportunitats laborals arreu el món

Seguim informant-vos al voltant dels molts recursos en línia dels quals tenim notícia i considerem que us poden ser de gran utilitat. Per tant, és amb aquest ànim que avui us volem donar a conèixer un portal a Internet anomenat EuroGraduate.

Disponible en anglès, francès i alemany, EuroGraduate és un concorregut portal laboral abocat a oferir els seus serveis a joves graduats gràcies a la infinitat d’oportunitats professionals que poden trobar-se a través de la seva completa base de dades. Tot interactuant amb els diversos camps de cerca (sector professional, ocupació, titulació, país d’origen...) amb els qual treballa, la base no trigarà gaire fins a trobar alguna oferta que satisfaci les vostres demandes, ja que la quantitat -com també la diversitat- de les ofertes és d’una profunditat considerable. Cliqueu aquí per accedir-hi.

L’abast geogràfic que contempla el portal no és, com sembla indicar el seu nom, exclusivament l’espai de la Unió Europea, sinó que també arriba fins a països força llunyans com pot ser el cas de la Xina, de manera que la diversitat de què us parlàvem anteriorment no tan sols ens remet a allò estrictament relacionat amb la vostra professió sinó també, com resulta evident, a l'àmplia diversitat de països on podreu portar-la a terme si és que finalment us decidiu a fer el pas, tota vegada que hàgiu trobat l'oferta que estàveu cercant i que millor s’ajusta al vostre perfil professional.

Creiem que l’oportunitat paga la pena, de manera que a continuació us proporcionem l’enllaç directe al recurs, tot esperant que us faci un utilíssim servei: http://www.eurograduate.com/.

dissabte, 28 d’agost del 2010

Oferta de feina per a la IAEA (International Atomic Energy Agency)

La IAEA (International Atomic Energy Agency) és un organisme depenent de les Nacions Unides que té la seu a Viena (Àustria). Actualment té oberta una convocatòria de feina per a un lloc de bibliotecari a la biblioteca del departament d’energia nuclear.

Les tasques principals són la gestió i preservació dels recursos d’informació, l’atenció del servei d’informació i la col·laboració amb biblioteques especialitzades a escala mundial.

El contracte és per a tres anys, amb un sou anual de 55.259 dòlars més complements.

Entre altres requisits, es demana que els candidats disposin d’una experiència de cinc anys i un coneixement alt d’anglès.

El termini per fer arribar les candidatures acaba el proper 6 de setembre.

Per a més informació d’aquesta oferta feu un clic aquí: http://recruitment.iaea.org/vacancies/p/2010/2010_082.html



divendres, 27 d’agost del 2010

Mobilitat internacional via Internships

Avui trobem que és una bona ocasió per tornar a acostar-vos un interessant recurs en línia a través del qual obtindreu una alternativa addicional a l’hora de cercar un lloc on portar a terme aquelles pràctiques que més s’adeqüin al vostre futur perfil professional.

Tal és el cas d'Internships, una empresa abocada a l'estretament de vincles entre les diverses comunitats integrades per estudiants, centres d’ensenyança superior i empreses. I és que com bé indica el seu nom, Internships és qui s’encarrega de fer de pont, creant nexes de col·laboració, perquè un determinat estudiant pertanyent a una de les seves universitats col·laboradores acabi realitzant les pràctiques més favorables vinculades a la seva disciplina tot accedint a les places ofertes per les companyies en tractes amb Internships.

Independentment del perfil de l’usuari (estudiant, tutor o empresa) Internships permet la possibilitat de consultar tot tipus d’aplicacions com per exemple: el destí de formació per als estudiants (curs o beques), el seguiment dels alumnes per part dels seus tutors o bé la cerca de professionals amb disponibilitat, a càrrec de les empreses que hi col·laboren.

El web, íntegrament disponible en llengua anglesa, presenta una interfície del més intuïtiu i tan sols accedint a la seva pàgina principal, veure de manera automàtica on es troba l’accés que es correspongui al vostre perfil. Tot seguit, us en facilitem l’enllaç de consulta: http://www.internships.com.


dijous, 26 d’agost del 2010

Repercussions del premi a Mòbils BiD


La notícia del premi concedit al bloc Mòbils BiD ha estat recollida en diversos mitjans de comunicació. Per un cantó, al portal de notícies de la Secretaria de Joventut de la Generalitat, Jove.cat: http://www.jove.cat/. Els agraïm la deferència. Aquí podeu veure la notícia que van publicar.

Ja hem parlat de Jove.cat en diverses ocasions en aquest bloc: des de la seva creació, a l’octubre de 2007, fins a diverses propostes que han divulgat i que coincideixen amb els objectius del nostre bloc: la mobilitat internacional.

Una altra referència al premi rebut per Mòbils BiD ha estat al butlletí de notícies del Centre de Documentació Europea de la Fundació Universitat de València. Aquí podreu veure aquesta nota.




dimecres, 25 d’agost del 2010

Saluditos des de Mèxic

Hola!

Sóc en Joan Homet. Aquest any he acabat la diplomatura i ja fa més de 2 setmanes que estic a Mèxic realitzant les pràctiques d'estiu a la biblioteca José Maria Lafragua de Puebla i l'experiència està sent molt profitosa tant professionalment com turísticament.

La biblioteca on treballo és especialitzada en fons antic, ja que dins del seu fons bibliogràfic hi trobem més de 55.000 llibres impresos dels segles XV, XVI, XVII i XVIII. Estic treballant a la secció de catalogació, els primers dies em van ensenyar com catalogaven, ja que utilitzen unes etiquetes específiques dins del Marc21 per catalogar fons antic i després de 3 dies que em van dedicar sessions de formació el que estic fent és ajudar-los a catalogar el seu fons antic com un membre més del seu equip de treball.

Com que treballo als matins, disposo de les tardes lliures per poder visitar la ciutat a on sempre hi ha coses a fer: visitar la multitud de petits museus existents, perdre'm per llibreries on es poden trobar autèntiques relíquies literàries a un preu molt assequible o simplement passejar i observar, ja que en qualsevol carrer o racó et trobes coses que sorprenen.

Cal dir que el centre històric de la ciutat mostra impressionants edificis d'arquitectura colonial espanyola, i pel mateix ha estat declarat com a "Patrimoni de la Humanitat" per la UNESCO. De tots els edificis colonials, el més impressionant és la Catedral, la qual presumeix ser la més gran de Llatinoamèrica, l'estil de la qual és neoclàssic.

Els caps de setmana els aprofito per fer turisme, he anat a veure museus, esglésies, les piràmides, poblacions indígenes i poblets rurals perduts pel centre de Mèxic a on sembla que el temps s'hagi aturat des de fa segles.

Un capítol a part és el menjar, ja que val la pena anar a Mèxic només per assaborir els seus plats típics, ja que hi ha centenars d'opcions per escollir.

També m'ha sorprès positivament el tracte rebut per part dels mexicans, ja que la majoria és gent que viu amb molt pocs recursos, molt humils i que de seguida que et coneixen t'obren les seves portes. Crec que la cultura europea té molt a aprendre d'ells, de la seva manera de viure i de veure la vida.

Coincidint amb la meva estada a la biblioteca Lafragua he pogut assistir a la presentació del projecte "Los Primeros Libros de las Américas" que és un projecte on col·laboren biblioteques de Mèxic, Estats Units i la Complutense de Madrid, que el que fan és donar a conèixer visualment aquells llibres produïts durant el primer període de la impremta a Mèxic, des de l'any 1539 fins a finalitzar el segle XVI. El que estan fent és digitalitzar completament els llibres per posar-los posteriorment a Internet lliurement perquè tothom els pugui consultar.

Tot seguit us adjunto un parell de fotografies, en una podeu veure la sala general de consulta de la Biblioteca José María Lafragua i en l'altra podeu veure el que escriu davant de la Piràmide de la Lluna:




dimarts, 24 d’agost del 2010

Aconsegueix el millor trasllat amb Euro-Guidance


Amb seus oficials presents a tots els estats membre de la Unió Europea, Euro-Guidance fonamenta la seva activitat primordial mitjançant la promoció de mobilitats de caràcter internacional de cara a assessorar tant els estudiants, els treballadors o bé aquells professionals determinats a ampliar la seva formació anterior.

Tal com indica el propi nom, Euro-Guidance és una xarxa que promou activament la mobilitat internacional dins el context de la Comunitat Europea, però cal no passar per alt com també posseeix alguns centres als Estats Units, així com a d’altres països en vies d’adhesió a la Unió Europea. D’altra banda, respecte a allò que trobareu al seu web, ens resta deixar-vos constància de dos fets puntuals:

-La navegació és molt bàsica i els continguts estan plenament a la vista.
-Entre els molts idiomes en què es pot consultar el web, l’espanyol n’és un d’ells.

Si esteu interessats a posar-vos en contacte amb ells per tal de tramitar qualsevol tipus de trasllat, feu-ho en primer lloc visitant la seva seu a Espanya, de la qual us en facilitem les dades tot seguit:

Dirección General de Educación, Formación Profesional e Innovación Educativa
Subdirección General de Formación Profesional
Servicio de Orientación Profesional
Centro Nacional de Recursos para la Orientación Profesional
C/ Los Madrazo, 17, 4ª planta
28071 Madrid

Tel.: 91 701 84 65
Fax: 91 701 86 24
E-mail: sop@mec.es

I com sempre, aquí us deixem l’enllaç al web per a tots aquells de vosaltres que hi pugueu estar interessats: http://www.euroguidance.net.

divendres, 20 d’agost del 2010

Pràctiques d'estiu a l'ETH (Zuric, Suïssa)

Hola,

Me llamo David y os escribo desde Zúrich, donde estoy realizando las prácticas de verano con la Eidgenössische Technische Hochschule (ETH) durante agosto y septiembre. Por ello, y como es menester en este Blog, comentaré algunos aspectos de mi experiencia como becario aquí.

Suiza es pequeña, muy pequeña. Sin embargo, tiene una diversidad cultural extraordinaria, algo que asimismo ha sido asumido como seña de identidad (cuatro idiomas oficiales, diferentes tradiciones, gastronomía...). El cantón de Zúrich pertenece al área suiza de habla alemana, aunque calificarla de particular con respecto al alemán estándar es quizás quedarse corto. De hecho, los alemanes (que por cierto son más del 20 % de la población de la ciudad) suelen mofarse de su extraña manera de pronunciar las letras, su entonación y el utilizar siempre diminutivos, algo que por cierto que no deja de ser puesto en relación de modo peyorativo al tamaño reducido de su país.

La ciudad de Zúrich está bien, no disgusta. No pasa del medio millón de habitantes, gente amable y más discreta que acogedora, que disfruta de una ciudad monumental preciosa y a la vez sencilla... Con una naturaleza de postal en todo su entorno y aspectos genuinamente suyos como su extraordinario bienestar material, algo visible en el porcentaje de gente rica y porsches por kilómetro cuadrado que por aquí ven.

Yo personalmente vivo en el barrio de Oerlikon (en el Norte de la ciudad), en el único Wagenplatz de la ciudad. Los Wagenplatz son sitios con bastante tradición en centro Europa e Islas Británicas, donde gente que viven en camiones y caravanas se establecen a vivir de manera conjunta (de manera ilegal y con significación política la mayoría de veces). En mi caso, el conocer gente que vivía aquí me ha dado la oportunidad de estar en una bonita caravana de los años 80. Ya después de trabajar en ella la primera semana tenía una súper-cama, mesa de estudio grande, cocina, luz, agua e incluso internet…

En cuanto a las prácticas en sí, lo cierto es que la experiencia no puedo dejar de calificarla como sencillamente impresionante y enriquecedora. El prestigio de la ETH se nota para empezar en sus instalaciones. Su campus central está en lo alto de una colina presidiendo la ciudad (por ello antes era llamada la “Zürich Akropolis”). Tiene muchos guiños al pasado, como el Polybahn-funicular, por el que se puede subir desde el centro, o su arquitectura, pero sus instalaciones son ultra-modernas. El edificio principal donde yo trabajo, además de albergar la biblioteca, tiene asimismo auditorios, gimnasios, salas de estudio personalizadas, salas de relajación y dos comedores/cafeterías con 4 menús diferentes cada día... uff...

En el trabajo me encuentro en el área física dedicada a internet, con un entramado funcionarial que comprende unas 30 personas. Estoy dentro del equipo de trabajo encargado del desarrollo del nuevo portal del conocimiento de la biblioteca de la ETH, Wissensportal (http://www.library.ethz.ch), en el que estamos unas 10 personas de staff y 2 becarios. En todo caso, además de poder practicar alemán en el trabajo, las primeras semanas he estado realizando diferentes pruebas técnicas y un informe sobre la nueva versión 3 del software para bibliotecas digitales Primo © y ahora ya me encargo de realizar la analítica web del Wissensportal, lo cual me parece muy interesante.

En general el ambiente de trabajo es relajado pero intenso (hago unas 42 horas semanales) y, sin duda uno de los aspectos más sorprendentes para mí; no se lleva mal. Existe un espíritu de equipo palpable, hay mucha comunicación entre los diferentes proyectos, se hacen reuniones semanales de cada proyecto y cada dos semanas una conjunta, y además me ofrecen presentaciones personales sobre dichos proyectos (E-Collections, E-Citations, E-Lending, E.Lib, DOI.ch...), con lo que no dejo de aprender cosas.

Bueno y aquí me despido que ya he escrito demasiado… Solo recomendar este tipo de experiencias y dar un saludo pues a todos aquellos que, como yo, prefieren perder unas vacaciones y hacer unas buenas prácticas de verano… Yeah...

Chaoooo!!

David Sánchez Crujeiras


dijous, 19 d’agost del 2010

Mou-te amb EuNext


Avui volem acostar-vos un nou i utilíssim recurs en línia que de ben segur us farà un bon servei si és que per alguna casualitat estàveu pensant de marxar a l’estranger per tal d’ampliar la vostra formació. Concretament us estem parlant d'EuNext, un projecte destinat a incentivar la mobilitat internacional a nivell acadèmic, tant per a estudiants (beques) com professors, com també a fomentar la creació d’un espai de col·laboració mútua entre professionals del sector de la informació i la comunicació, on la mobilitat, la cooperació i l'intercanvi siguin les constants.

El conjunt de socis amb el qual treballa EuNext inclou diverses institucions distribuïdes arreu d’Europa (Portugal, Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Polònia, Lituània, Àustria i Suïssa) de manera que el ventall de destinacions no és precisament allò que se’n digui escàs.

Si finalment us decidiu a visitar el seu web tot cercant informació, no deixeu de consultar els apartats "Our partners" (socis d’EuNext), "Trainee status" (condicions de les beques) i "Mobility resources" (recursos de mobilitat) ja que hi trobareu gran part d'allò que us cal saber per començar a perfilar la vostra planificació.

Aquí us deixem l’enllaç directe al web: http://www.eu-next.eu.


dimarts, 17 d’agost del 2010

Queens Library (New York)

Lamentablemente la crisis económica, en la que nos encontramos sumidos a nivel mundial, no ha pasado de largo de aquellos que no lo han hecho mal. Esto es lo que le ha ocurrido a la biblioteca de Queens, que a pesar de haber recibido en el año 2009 el premio nacional a la mejor biblioteca por la calidad de sus servicios y programas, ha visto reducido su presupuesto anual, horarios y personal. A pesar de esta mala racha, la biblioteca de Queens es un ejemplo excepcional de innovación en la que vale la pena detenerse a echar un vistazo.

Pero antes de entrar en más detalles sobre la biblioteca, es necesario explicar dónde se encuentra y quiénes son los usuarios de Queens. ¿Podéis imaginaros un barrio con una superficie de 282 kilómetros cuadrados y una población que alcanza 2,2 millones de habitantes, superior a la de muchas de nuestras provincias? Impresionante, ¿no?

La multicultularidad y la mezcla de etnias es la principal característica de esta numerosa comunidad. Más de un 40 % de la población son blancos no hispanos, los siguientes grupos mayoritarios son los hispanos y negros, que representan un 20 y un 25 % respectivamente. El 15 % de población restante está formado por asiáticos de diferente procedencia, principalmente de Filipinas, China, India y Corea.

La biblioteca de Queens cuenta con una biblioteca central, en el corazón de Queens, desde la que se gestiona una red de un total de 62 sucursales repartidas por toda Queens.

Queda implícito en el logo de la biblioteca el objetivo de la misma, enriquecer la vida de sus usuarios, facilitando el acceso a sus colecciones, servicios y programas.

Una comunidad como la de Queens requiere un fondo voluminoso. La colección al completo, teniendo en cuenta tanto los libros y revistas en papel como el material multimedia y audiovisual estaba formada en el 2009 por más de 7,1 millones de ítems.

Aunque la mayor parte de la colección es en inglés, se hace un importante esfuerzo en conocer dónde están ubicados los distintos grupos étnicos con el fin de desarrollar colecciones en otras lenguas atendiendo a las necesidades de sus usuarios. Es sorprendente estar en una biblioteca de Nueva York como Jackson Heigths, en la 81 Street y ver toda un ala de la biblioteca con libros, viejos por el uso, en español, coreano, chino, hindú y muchos más.

Otros servicios novedosos son los programas sociocultures desarrollados por la biblioteca en colaboración con entidades gubernamentales, ONG y empresas. Talleres de ciudadanía, cursos de idiomas, workshops sobre una gran variedad de temas que van desde cómo montar una empresa, a discusiones literarias. Todo gestionado por el personal bibliotecario y realizado en las instalaciones de la misma.

Según el estudio dirigido por Hilario Hernández, Opiniones y actitudes de los usuarios de las Bibliotecas Públicas del Estado (Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2009), los servicios con menor grado de cumplimiento en las bibliotecas públicas del Estado español son los relacionados con el apoyo a programas y actividades de alfabetización, seguido de las misiones de atender a sectores desfavorecidos de la sociedad y favorecer la diversidad cultural, brindar posibilidades para el desarrollo personal creativo, y prestar apoyo a la tradición oral.

Esta presentación de la biblioteca de Queens no pretende ser exhaustiva, solo es mi impresión después de dos semanas de intership. Tampoco conozco en profundidad el estado de la cuestión tanto en España como en otros países europeos, pero pienso que conocer este caso puede ser un buen punto de partida para generar interés por el tema a los lectores del blog… a mí desde luego me ha picado la curiosidad.

Próximo capitulo: "Tips sobre New York City"… ¡¡Qué no perderse!!

Pràctiques d'estiu a la BPI de París

Hola a tothom!!!

Sóc l’Emma Potí i estic fent les pràctiques d’estiu a la Bibliothèque Publique d’Information del Centre Pompidou de París. La veritat és que el primer dia estava molt nerviosa perquè era la primera vegada que anava sola a viure i treballar a l’estranger i amb una llengua que no és la meva… però ja porto aquí més de dues setmanes i estic contentíssima, encara em queden dies fins al 2 de setembre però ja vaig pensant que no voldré tornar…

La BPI és una biblioteca enorme, té 3 plantes i moltíssims usuaris, m’han explicat que a l’hivern la gent fa una cua de més de 2 hores per poder-hi entrar!

Jo estic a la secció d’Autoformació, una zona de la biblioteca on els usuaris autodidactes poden aprendre llengües (més de 200!), ofimàtica, comptabilitat, preparar-se l’examen per al carnet de conduir i moltes coses més. La meva feina consisteix en, per una banda, atendre el públic i guiar-los una mica per l’espai: orientar-los cap a quins mètodes els seran més útils, fer reserves d’ordinadors i estacions de treball, respondre consultes, etc. I per altra banda, faig treball “de despatx” com catalogar, esporgar… També tinc un projecte de pràctiques que consisteix a redactar una guia d’acullida del públic espanyol i català a la biblioteca amb frases típiques (Bon dia, la biblioteca obre de tal hora a tal hora…). Aquesta guia es penjarà al web professional de la BPI i servirà als bibliotecaris que no tenen nocions d’aquestes llengües. A més també estic traduint un lèxic de paraules de l’àmbit biblioteconòmic al català i al castellà.

Fa poc que a la biblioteca han començat a oferir tallers de conversa en francès i espanyol per a les persones que ja dominen una mica aquestes llengües i les volen posar en pràctica, i els estic ajudant a fer-los. A més, la secció d’autoformació està en contacte amb algunes associacions d’immigrants i cada dijous al matí de 10 a 12 (quan la biblioteca està tancada al públic) en vénen uns quants que acaben d’arribar a Paris i no tenen ni idea del francès i els ensenyem alguns mètodes força simples perquè aprenguin les coses més bàsiques per espavilar-se. Així que com veieu el meu dia a dia és molt variat i no tinc temps d’avorrir-me! També m’han organitzat algunes visites per conèixer algunes biblioteques com la Biblioteca Nacional o algunes biblioteques universitàries i especialitzades.

A més a més, els meus companys de feina m’han acollit molt bé i s’han convertit en els meus pares i mares adoptius! El meu horari és molt flexible, he de fer 35 hores aproximadament per setmana però me les puc organitzar com vulgui i tampoc són massa estrictes, per tant això de matinar ho he abandonat…

Estic allotjada en un estudi que el Pompidou m’ha deixat, just davant del museu, en ple Beaubourg! És a dir molt ben situat, perquè és un barri ple de bars i botigues molt animat i amb molt ambient, com el gòtic de Barcelona. Un altre avantatge és que em donen tiquets restaurant per dinar i que puc fer servir als restaurants de la zona, així que m’estic atipant de crêpes!

La veritat és que a París ja hi havia estat 3 vegades i és una ciutat que m’encanta, ara estic aprofitant per tornar al llocs que més m’agraden i coneixe’n de nous! I, sobretot, fent vida parisina! No conexia a ningú quan vaig arribar, però a la biblioteca hi ha molts estudiants que hi treballen temporalment per pagar-se la carrera i ja la primera setmana em van rebre molt bé i ara no parem de fer coses, sobretot gaudir de les soirées parisines! Aquest cap de setmana he aprofitat que tenia una visita per demanar festa el dilluns i poder fer una escapadeta a Normandia!!

En definitiva, això està sent una gran experiència tant a nivell professional com personal que recomano a tothom perquè val molt molt la pena! I crec que l’estiu que ve repetiré! Moltes gràcies per aquest oportunitat!

Paris je t’aime :)

Emma

P.D. Em sap greu no penjar cap foto però està prohibit fer fotos a dins de la biblioteca, per un tema dels drets d’autor de l’arquitecte….

Des de Xile (més coses): Encuentro Nacional Creando Redes 2010... et al.

Hola de nou!
.
Ja sé que vaig escriure la setmana passada però torno a escriure.

Més que res és per explicar una cosa bastant atípica, i és que en el transcurs de les pràctiques he pogut assistir a unes jornades de biblioteques escolars que s'estaven fent aquí a Santiago:
"V Encuentro Nacional Creando Redes 2010"
.
L'activitat, celebrada els passats 12 i 13 d'agost, va comptar amb la presència de més de 800 profesionals provinents de tot el país.

Les biblioteques escolars CRA (del Ministeri d'Educació) compten amb 8255 centres treballant en xarxa, dels quals 6336 són d'educació bàsica i 1919 d'
educació mitjana (de fet això ho he tret de la pàgina web, o sigui que si voleu llegir més informació, podeu nar directament a la font original: aquí)
.
La veritat es que va ser una experiència molt bona. Vaig anar a un taller que es deia "Lectura a la carta" i on tots els assistents ens havíem de seure en taules com si fos un restaurant:
.
.
També es va fer l'estrena del curtmetratge La estrella alcanzar, dirigida per Cristián Galaz y Andrea Ugalde i que explica una bonica (i tendre) història sobre llibres i amistat. A tots els assistents ens varen regalar un DVD de la pel·li i un pòster (i també va venir tot l'equip a presentar-se).

.
Aprofito per comentar que també vaig anar al Centre Català de Santiago (i al Centro Cultural de España). Tant un com l'altre tenen biblioteca i vull destacar especialment el primer:
.

.
El centre existeix des de 1906 (suposem que la biblioteca també? No ho sé) i la veritat és que quan vaig entrar només hi havia una persona, però li vaig demanar per la biblioteca i molt amablement em va obrir les portes. Aquesta biblioteca va rebre fa uns anys un estudiant també de pràctiques d'estiu!!
.
I bé... res més!
La ciutat segueix força gelada, però això permet fer coses com...
.

ANAR A ESQUIAR
A LOS ANDES!
.
L'excursió la va organitzar una associació anomenada "Santiago Exchange" (la qual vaig trobar tafanejant pel Facebook). Feien un pack que incloïa equip, transport i dinar.

Va ser una cosa força imprevista, però amb un gorro d'aquí, uns guants d'allà, uns pantalons de segona mà llogats a una botiga... doncs et pots muntar un bon equipet econòmic. Aquesta associació va muntant excursions i festes al llarg del semestre (que inclou des de viatges a llocs com l'illa de Pasqua, entrades gratis per sortir de nit o classes de salsa...).

I bé, com que jo ja no tinc diners per anar a l'illa de Pasqua, m'he conformat a anar a Viña del Mar (...). I sabeu una cosa? L'anfiteatre on fan el famós festival de la cançó en realitat és ben petitet. Com ens enganya la tele...

:-)
.
Eli Ramirez [eliramirez82@gmail.com]
http://desdelmeupuntdevista.blogspot.com/ (blog - quadern de viatge) xD
.

dilluns, 16 d’agost del 2010

Porto 2010

Olá!

Aquest mes de juliol he gaudit de les pràctiques d’estiu a la Biblioteca Central da Faculdade de Letras da Universidade do Porto (FLUP), juntament amb l’excel·lent col·lega i professional Blanca Garcés de Barcelona.

Durant les pràctiques hem passat per tots els serveis de la biblioteca per tal de conèixer el circuit del llibre: servei de préstec i lectura, d’adquisicions, de préstec interbibliotecari, de referència, de tractament tècnic (amb el sistema de gestió bibliotecària ALEPH), de difusió de la informació, el funcionament de la pàgina web i del catàleg, etc.

Tot aquest aprenentatge m’ha permès posar en pràctica els coneixements dels estudis de Documentació alhora que he adquirit nous i molt interessants coneixements professionals.

La Mònica Font, companya de llicenciatura i que durant l’estiu 2008 va gaudir d’aquesta estada pràctica, fa una exhaustiva descripció de la biblioteca, dels seus serveis i dels professionals que l’atenen, només afegiria una menció especial a la “Biblioteca da Primitiva Faculdade de Letras (1919-1928)”, constituïda per 2.060 títols d’edicions dels segles XIX i inicis del XX que il·lustren de forma bastant clara els continguts de l’ensenyament universitari de principis del segle passat, i també, a la planta -4 de la biblioteca es troba ubicada una zona de lectura coneguda popularment com a l’”spa” de la biblioteca, perquè és un lloc amb uns còmodes i acollidors sofàs i amb uns prestatges plens de llibres de caràcter divulgatiu i generalista, ideal per a migdiades.


L’estada la vaig compatibilitzar amb el Curso de Verão de Português para Estrangeiros que oferia la mateixa Facultat i on vaig poder aprendre nocions bàsiques de la llengua portuguesa i iniciar-me en la cultura lusitana.



Pel que fa a l’allotjament, ens el va proporcionar la mateixa universitat. Ens vam allotjar a la Residência Universitária José Novais Barbosa del campus Campo Alegre I, això és l’edifici contigu a les aules del curs de portuguès i a la biblioteca. El preu de l’allotjament és de 125 €/mes en habitació individual.

Referent als àpats, el menjador universitari està al costat de la residència, el menú val 2,5 € i serveixen dinars i sopars variats i saludables. A més, dins del mateix campus hi ha dues cantines.

La FLUP està ben comunicada tant en metro (parada Casa da Música), com en bus (autocarro), com en tramvia (o eléctrico) i a 15 minuts a peu del centre històric de Porto.

I ara, els "imperdibles":

- “O pôr-do-sol no rio Douro”. La FLUP es troba a 3 minuts del rio Douro i jo, sempre que podia, m’escapava a sentir l’olor de mar i a gaudir dels colors i formes de la posta de sol.

Penseu que a Barcelona veiem sortir el sol del mar, i a Porto veiem com el sol s’amaga al mar...

Imagineu i gaudiu...

- Centre històric do Porto. Passejar sense rumb pels seus carrerons té una màgia especial. Rui Veloso (Lisboa, 1957- ), pare del rock portuguès, descriu magníficament la ciutat a “Porto Sentido”.

Particularment, el més destacable: el barroc das igrejas de São Francisco e Santa Clara, el claustre de la catedral i els seus azulejos, als 6 pontes, els múltiples i esplèndids jardins de tota la ciutat, o Palácio da Bolsa i el seu salão árabe, els viatges en eléctrico, a torre dos Clérigos i la descoberta de l’empremta de l’arquitecte Nicolás Nasoni (1691-1773) i la Livraria Lello e irmão digne de Harry Potter.

- Vila Nova de Gaia. Des do Cais da Ribeira creuant el pont de Luiz I arribem a Vila Nova de Gaia, al marge contrari do Porto, on, en cascada, es disposen els centenars de caves do vinho do Porto. La majoria, o totes elles, ofereixen tast do vinho i visita a les seves instal·lacions.

- Régua. Capital do vinho i de les vinyes. S’hi pot arribar en tren en 1,30 hores des de Porto, el bitllet val uns 14 € anada i tornada, el trajecte és molt agradable sempre paral·lel al riu i ens ofereix unes impressionants panoràmiques de les feixes de vinyes sobre els meandres do rio Douro.

- Parque Nacional da Peneda-Gerês. Parc Nacional situat al nord del país, fronterer amb Galícia. Ideal per fer senderisme i excursions a cavall. Impressionants panoràmiques i ple de rierols, cascades i preses.




- Restaurante da Boa Nova/Casa de Chá. Restaurant i saló de te situat a la costa Atlàntica a Leça de Palmeira-Matosinhos, una zona residencial pròxima a Porto, a 30 minuts en bus (autocarro 507).

Aquest restaurant el va projectar el 1958 l’arquitecte Álvaro Siza Vieira (Matosinhos, 1933- ). L’edifici es troba totalment acomodat a l’estructura geològica existent, la qual cosa afavoreix l’adequació al paisatge i fa que el restaurant es prolongui en una terrassa de roca i la seva estructura protegeixi i moduli la intensitat de la llum Atlàntica.

L’arquitecte Siza Vieira és reconegut mundialment per la seva obra, exemple paradigmàtic de mediació entre el local i el global, trobem altres obres d’ell a Porto com la Fundação Serralves (molt recomanable i, quina lluminositat!!) i la Faculdade de Arquitectura da Universidade do Porto, veïna de la FLUP. A Barcelona, a la Vila Olímpica, tenim la Delegación Territorial de la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET) projectada per aquest arquitecte i també trobem obres seves a Bilbao, Santiago de Compostel·la, Pontevedra, Lisboa, Berlín, Cabo Verde...

Un consell: reserveu-vos una “pôr-dol-sol” a la Casa de Chá.

- Lisboa. La capital del país està a unes 3 hores en tren des de Porto, el bitllet val 36 € anada i tornada. Jo hi vaig anar un cap de setmana amb l’Helena Montagut, una amiga de la Garriga.

I tal com fantàsticament descriu Josep Pla:

“[...] El curs inferior del Teixo és impressionant. El riu és ample i paternal, d’una marxa lenta i endolcida. La terra és gerda i baixa.
[...] Al voltant de la Lisboa del marquès de Pombal hi ha l’amfiteatre urbà ondulant dels turons. Aquest constant pujar i baixar per la planta de la ciutat li dóna un caràcter enorme, una mobilitat vivíssima. Passejant per aquests intricats carrers, tan aviat us trobeu a l’alçada dels teulats com teniu la sensació de baixar sota terra. De vegades, per mirar un terrat, heu d’abaixar la vista; altres vegades, per trobar la porta d’una casa, heu d’aixecar els ulls al cel. Fa l’efecte que, a les cases, tant s’hi pot entrar per les golfes com pel celler. Tot això fa un agombolament urbà divertidíssim, d’una gràcia i d’una vivacitat fascinadores. Potser a la llarga això de viure com damunt els platets d’unes balances que pugen i baixen constantment resulta una mica fatigós. Una cosa em sembla, però, indiscutible: aquesta part de Lisboa és precisament la que no es troba enlloc més, la que no es pot improvisar en fred, el que Lisboa té i mils d’altres ciutats no podran tenir mai.

No cal afegir res més, només cal visitar la ciutat.

- Cacilhas (Lisboa). Des do Cais do Sodré, estació ferroviària de Lisboa, es pot agafar un barco, els cacilheiros, que et creuen a l’altra riba del rio Tejo, des d’on es contempla una vista espectacular i poc coneguda de Lisboa. El bitllet val 0,85 € per trajecte i podeu degustar as sardinhas assadas en una de les terrasses del marge esquerre del riu. Va ser una molt grata descoberta recomanada pel professor Lluís Agustí.

- Gastronomia lusa recomanada: farturas, natas, francesinhas, bacalhau a telha i, com no, regat amb vinho do Porto.



Us aconsellaria una experiència a l’estranger?

Sí, sense cap mena de dubtes, recomano ser “mensualment” emigrant.

Les raons: professionals, idiomàtiques, relacionals, culturals... i qualsevol altra excusa que se us acudeixi per agafar les maletes i sortir a conèixer, assaborir i compartir món.



Beijinhos,

Clara Boté


diumenge, 15 d’agost del 2010

Pràctiques a la biblioteca de la Universitat de Northampton

Hola, sóc la Mercè Piñol i escric des de la Biblioteca de la Universitat de Northampton (Northampton, UK). Avui ja fa dues setmanes que estic aquí.

El meu primer dia va ser bastant mogudet, de Barcelona fins a Heathrow i de Heathrow fins Northampton, la tira d’hores perquè al no anar els trens vaig tingué d’agafar un bus. No sé com ho vaig fer, però vaig arribar a l’estació d’autobusos de la ciutat de Northampton, Greyfriars Station i d’aquí un altre bus fins al campus universitari, que és on estic vivint i treballant.

Northampton és basant “tostón”, tots són cases amb el seu jardinet, barris residencials. És bonic, per estar tranquil i en la família, però a mi això no em va.

La Universitat de Northampton està dividida en dues zones, la d'Avenue Campus, i la de Campus Park, la més gran i en la qual estic. És un campus bastant gran, ara a l’estiu solament queden els estudiants xinesos i indis, que vénen a Anglaterra a estudiar i no tornen al seu país per a res fins que ho han acabat tot. També hi ha un grup d'espanyols d'entre 16-18 anys que estan fent un curs de 3 setmanes d’anglès, són molt sorollosos i ho esparveren tot.

De la meva Biblioteca no em puc queixar, a part de ser molt bonica, el personal m’ajuda molt, cal remarcar que són 150 persones treballant, em fan fer una tasca diferent cada dia, em tenen ocupada i em fan sentir útil. La biblioteca universitària és diferent de les que tenim al nostre país, no són solament llocs per estudiar on el bibliotecari està al taulell i fa les tasques bàsiques del bibliotecari, l’edifici no està comprès solament per l’edifici de la biblioteca com el coneixem, sinó també per moltes sales per al personal en forma d’oficines, on estic jo, on fan diverses tasques i projectes i on els estudiants hi participen molt, ja que compten molt amb els bibliotecaris per a que els donen suport en els seus estudis.

Pel que fa a les tasques, ara per ara m’han ensenyat a utilitzar la base de dades de les universitats d'UK (TalisList) i a partir d’aquí faig links URL a articles digitals, fico notes a les referències d’alguns articles, faig etiquetes descriptives per als DVD i elimino de la base de dades els vídeos que no han estat prestats des del 2006 i els altres els fico per a digitalitzar. A més també estic revisant un tutorial per als estudiants anomenat MLA, he de fer propostes de millora d’aquest, i estic redactant un nou projecte per a la biblioteca, el Second Life: la biblioteca vol entrar al món virtual, com moltes altres, i jo he de fer propostes sobre com pot ser aquesta biblioteca virtual. Esta setmana que ve començaré dues noves tasques, ja que algunes ja les acabo.

Si em va sorprendre la modernitat d’aquesta biblioteca en comparació amb les nostres, enrere queda amb les biblioteques universitàries de Leicester. Em van portar a visitar dues altres biblioteques universitàries la de la Universitat De Montfort i la de la Universitat de Leicester (les dues són universitats de la ciutat de Leicester), tot és molt modern: els estudiants solament poden entrar a la biblioteca si fiquen la seva targeta a unes portes com les del metro, els préstecs i el retorn de llibres són d'autoservei... impressionant. Des d’aquí faig una petició per a que s’obrin les pràctiques d’estiu a la biblioteca de la Universitat de Leicester.

M’està agradant molt i sobretot estic veient les biblioteques universitàries des d’un punt de vista totalment diferent del que estava acostumada (nosaltres com a que estem antiquats). Em fa pena que això s’acabi, però espero que no sigui un punt final perquè ja tinc ganes de tornar. La veritat és que mai m’havia plantejat treballar en una biblioteca universitària, però si ha de ser una com les que estic veient aquí a Anglaterra firmo ràpid.

Recomano les pràctiques d’estiu a tothom, i sobretot recomano anar sol, tot i que assusta, t’espaviles com mai i aprens tant al terreny professional com al personal.

PD: Ara fa una hora que he arribat de Londres que he passat el cap de setmana allí, mai hi havia estat i m’ha agradat molt.

divendres, 13 d’agost del 2010

Beques i ofertes amb Placement-UK

Placement-UK és una empresa britànica especialitzada a oferir beques i ofertes laborals a joves graduats per desenvolupar competències professionals en empreses localitzades al Regne Unit. L'empresa no tracta únicament amb particulars, sinó que treballa igualment amb universitats, tot mirant d'atraure el millor de fora cap a les empreses localitzades al seu territori.

Si et ballava pel cap la idea de marxar a l’estranger per gaudir d’una experiència nova i trobes que el Regne Unit és la destinació idònia per fer-ho, no t’ho pensis gaire més. Placement-UK és una de les millors alternatives per fer el pas. Tot explorant la seva senzilla i agradable web, ben aviat seràs conscients de com de fàcil és portar a terme qualsevol tipus de gestió o fer aquell determinat tipus de consulta que més s’escaiguin al teu perfil.

Si teniu cap interès a visitar Placement-UK i informar-vos dels serveis que ofereix, no deixeu de consultar el següent enllaç: http://www.placement-uk.com.

dimecres, 11 d’agost del 2010

D'Erasmus a Aberystwyth (IV): valoració de l'experiència Erasmus com a part de la meva formació acadèmica

Hola a tothom! Com va tot?
Aquesta és la darrera entrada de la meva experiència com a estudiant Erasmus a la Universitat d'Aberystwyth, a Gal·les. Com que ja he anat explicant coses de la meva vida quotidiana i de les meves excursionetes en les anteriors entrades, en aquesta m'agradaria fer una valoració de què ha suposat l'Erasmus com a experiència acadèmica.
El Departament d'Estudis de la Informació (o Astudiethau Gwybodaeth, en gal·lès) d'Aberystwyth és el més prestigiós en la matèria en tot Gran Bretanya on, tot i haver-hi una llarga tradició bibliotecària, no hi ha massa centres on poder cursar estudis de Biblioteconomia. Tot i això, dins de la Universtitat d'Aberystwyth (“probably the best place in the world...”), el departament està una mica deixat de banda i cada any es veu afectat per retallades econòmiques, en detriment de l'oferta i la qualitat de les assignatures i el manteniment de l'edifici i de la biblioteca. Com a fet curiós, el Departament (i la seva biblioteca) es troba en un campus secundari i comparteix edifici i recursos amb els criadors de cavalls (o estudiants de ciències equines) i amb les estudiants de perruqueria!
Com ja vaig comentar en la meva primera entrada, de l'oferta d'assignatures del Departament que eren compatibles amb les optatives de la diplomatura, vaig triar dues assignatures: Marketing of services i School libraries and learning resources. Potser vaig tenir mala sort en fer la tria i sóc conscient que només havent fet dues assignatures no puc valorar el conjunt de l'oferta formativa del Departament, però aquestes dues assignatures no van complir gens les meves expectatives. També cal tenir en compte que la manera d'ensenyar i aprendre a Gran Bretanya és una mica diferent a la manera que tenim per costum a Catalunya: les hores de classes són les mínimes indispensables (en total, 3 hores de classe a la setmana) i pressuposen que l'alumne aprèn mitjançant el seu treball personal fora de l'aula... Vaja, una de les idees que hi ha darrere del procés de Bolonya. Tot i que jo vaig fer prou bé la meva feina, les dues assignatures que vaig cursar no em van agradar massa i vaig aprendre més aviat poc. M'explicaré.
L'assignatura de Marketing of services anava sobre màrqueting aplicat als serveis en general, entre els quals hi ha les biblioteques, però també els restaurants o els transports públics. L'exemple de màrqueting de serveis preferit de la professora eren els serveis que s'oferien a dalt d'un avió. Era interessant per a qui es vulgui dedicar al màrqueting, però costava molt veure'n l'aplicació pràctica al món de les biblioteques i altres unitats d'informació. Vaig acabar abandonant l'assignatura.
L'altra assignatura, School libraries and learning resources, se centrava principalment en el currículum escolar britànic i en els mecanismes d'aprenentatge dels infants, però tot molt per sobre. En total, 10 hores de classe, una hora per setmana! Mai vam visitar cap biblioteca escolar ni ens van explicar com organitzar-ne una. Però allò que sempre recordaré d'aquesta assignatura va ser la frase de la professora, parlant del treball: “No cal que aneu a la biblioteca a buscar informació, només cal que busqueu a Internet”. És, si més no, curiós venint de la professora de biblioteques escolars! Evidentment, el treball d'avaluació de l'assignatura no va ser senzill de fer. Consistia en dues parts: la primera, una guia de 20 recursos electrònics que ajudés el professor d'alguna assignatura del currículum britànic a fer classe; jo vaig triar l'assignatura d'Educació per a la ciutadania i els drets humans. Calia descriure els recursos triats un per un i explicar què oferia per a l'aprenentatge; i a més, calia posar-ho tot ben bonic... i en anglès! La segona part era una memòria sobre el potencial dels recursos electrònics com a eina d'aprenentatge a les escoles i una explicació de l'elaboració de la guia de recursos.
La darrera assignatura que vaig cursar, que convalidaré per crèdits de lliure elecció, era Advanced communication in English in an academic context. Va ser una assignatura interessant per a desenvolupar competències de treball en grup i de presentacions orals i per a millorar l'anglès. La part més divertida, per a mi, va ser l'elaboració del projecte de grup; el tema que vam escollir va ser l'anàlisi de la figura del rei Artús, com a personatge històric i llegendari. Al llarg de les 10 setmanes de classe vam haver de fer dues presentacions orals davant la resta de la classe, tres videoconferències amb estudiants de la República Txeca i una pàgina web, tot plegat relacionat amb el contingut del projecte. Com que els meus dos companys de grup (un alemany i un finlandès) tenien millor nivell d'anglès que jo, ells s'encarregaven principalment de les parts teòriques de les exposicions i jo, dels concursos! A l'exposició final, va haver-hi premi per al grup guanyador: llapis decorats amb la Taula Rodona de Winchester!
A més de les classes, vaig fer pràctiques a dues de les biblioteques de la Universitat, la Hugh Owen (Campus Central) i la Thomas Parry (Campus dels bibliotecaris, domadors de cavalls i perruqueres). L'experiència ha estat molt positiva. He fet tasques força diferents i he pogut veure com funciona una biblioteca universitària que dóna serveis a una comunitat d'uns 10.000 estudiants. A més, he viscut un període de canvi molt interessant a la biblioteca, que de ben segur, la Grelda i l'Iris, de pràctiques d'estiu allà, també viuran. La nova directora de la biblioteca vol modernitzar els espais i els serveis que s'ofereixen i potenciar molt més els front-line services, el suport cara a cara als estudiants. A més, es volen unificar les quatre biblioteques de la Universitat en un sol espai, el de la biblioteca Hugh Owen, tot i que físicament, ara mateix, no hi ha espai per fer-ho. Veurem què passa! Estic molt contenta d'haver decidit dedicar unes hores a la setmana per a treballar a la biblioteca ja que han estat les hores més ben invertides, des d'un punt de vista bibliotecari, del meu Erasmus. Vull agrair a la Nia Ellis, a l'Elizabeth Kensler i a tota la gent amb qui vaig treballar la càlida acollida, el bon tracte, la molta paciència amb l'anglès... i el dinar de comiat!
Només em queda valorar l'experiència en el seu conjunt: m'ho he passat molt bé, he après a cuinar, he descobert un país meravellós, he fet alguns bons amics, he millorat l'anglès i he adquirit noves competències com a bibliotecària. Què més es pot demanar?
Animo a tothom que en tingui ganes i que s'ho estigui pensant, a fer el pas i a marxar d'Erasmus (o a qualsevol altra experiència internacional). El món és molt gran i ens està esperant!
Pob hwyl, salut i alegria!

Great Place to Work

Seguint en la tònica de les darreres entrades al nostre bloc, avui creiem convenient donar-vos a conèixer Great Place to Work, una prestigiosa consultoria d'investigació i gestió amb seu als Estats Units, però que posseeix d'igual forma una gran quantitat de filials escampades arreu del món d'entre les quals destaca la que tenim a Barcelona.

Tal com apuntàvem, la companyia opera fonamentalment des de Nord Amèrica, però cal no oblidar com també dóna plena cobertura a totes les seves seus presents a Europa, tot prestant el suport de cara a ajudar les empreses de tots els sectors amb el clar objectiu de possibilitar millores sostenibles dins el context de les relacions laborals, com també de propiciar beneficis mesurables i un millor rendiment corporatiu.

En definitiva, allò que trobareu en accedir a la pàgina de Great Place to Work és un espai web on, entre d’altres coses, es compilen tot un seguit de rànquings -mitjançant llistes- amb els millors entorns professionals que poden trobar-se en l’actualitat als diversos països integrants de la Unió Europea. D’aquesta manera, s’hi poden trobar multitud d’enllaços vinculats a les llistes de cada país on també és possible consultar particularment el cas de cada empresa figurant (tot clicant l'opció que diu "Presentación detallada").

En resum, es tracta d'un directori selectiu d'empreses d'àmbit internacional, a partir del qual se'ns pot acudir enviar el nostre currículum per mirar de trobar-hi feina.

A continuació us deixem l’enllaç directe al seu web, tot esperant que hi trobeu informació del vostre interès: http://www.greatplacetowork.es/best/lists-europe.php.

dimarts, 10 d’agost del 2010

Avui parlem amb... Luis Aragón


A les pàgines de Mòbils BiD aprofitem, de tant en tant, per aproximar-nos a persones que tenen una trajectòria internacional notable. Amb les seves paraules podem comprovar les experiències viscudes a l’estranger i les vivències que han tingut. A més, podem agafar idees per seguir nosaltres mateixos.

Avui tenim una conversa amb Luis Aragón (nascut el 1979), que va acabar la diplomatura a la nostra Facultat l’any 2000. En el seu darrer curs va aprofitar el Programa Erasmus i va passar un semestre a Groningen. Ens el vam trobar casualment fa poc en el nostre viatge d’estudis a Alemanya, on actualment treballa.

Luis, crec que a Groningen, amb el Programa Erasmus, vas fer un curs de neerlandès i vas portar a terme el Pràcticum de la diplomatura.

Sí, allí sólo hice las prácticas obligatorias de la diplomatura porque que el resto de asignaturas ya estaban aprobadas. Lo organicé así para evitar las dificultades del reconocimiento de créditos cursados fuera y para poder disfrutar de más tiempo libre. La experiencia Erasmus no consiste sólo en estudiar sino también en poder visitar un lugar y conocer a sus gentes y su cultura y para mí eso era tan importante como la parte educativa.Respecto al neerlandés, primero hice el curso gratuito que ofrecía la Escuela de Idiomas de la UB y luego, ya en Holanda, realicé otro curso en la Universidad. Pero el único idioma que realmente utilicé durante mi estancia fue el inglés. Vivía en una residencia internacional de estudiantes y en la universidad era también mi idioma de trabajo. En este sentido, los estudiantes que estén pensando en ir hasta allí, no deben tener miedo, ya que si tienen un buen nivel de inglés el neerlandés no es necesario. Aunque siempre es interesante y divertido aprender una nueva lengua.

Va ser la teva primera sortida important de casa?

Fue la primera vez que realizaba una estancia tan larga en el extranjero y además totalmente solo, pero no fue la primera salida importante de casa. De adolescente había pasado un mes en Irlanda para estudiar inglés y en el verano antes de empezar la carrera estuve en la Sierra de la Plata y en los alrededores del lago Parime en Sudamérica, en uno de esos viajes iniciáticos pre-universidad que tan habituales son en otros países. Durante la carrera me hubiera encantado realizar alguna salida más, pero desgraciadamente antes la Facultad no ofrecía tantas posibilidades de salir fuera como ahora con las prácticas estivales. Por lo que tengo que felicitarte, la cosa ha mejorado mucho en los últimos años. Si no, ten por seguro, que durante los estudios cada verano hubiera pasado uno o dos meses fuera. Y esas experiencias seguro hubiesen ayudado también a la hora de preparar el Erasmus.

Deu anys després d'aquella experiència, quins records en guardes?

La verdad es que mi memoria nunca fue muy buena y con el paso del tiempo todo acaba siempre magnificándose y difuminándose, pero los recuerdos son definitivamente muy positivos. A nivel formativo debo reconocer que las prácticas no me sirvieron de mucho, aunque haber realizado una estancia en el extranjero siempre luce después en el curriculum y ayuda a que algunas puertas se abran, sobre todo si tienes intención de trabajar fuera. A nivel vital es donde este tipo de experiencias tienen realmente validez. Cuando vives fuera todo se experimenta de una manera más intensa, con todo lo positivo y negativo que eso comporta. Luego, claro, cuando pasa el tiempo la nostalgia también gana en intensidad. Y la nostalgia puede ser el peor de los sentimientos. Pero por todo hay que pagar un precio. Paralelamente existe siempre una sensación de irrealidad, como si al encontrarte en un lugar nuevo y utilizar otro idioma, todo lo que vives no acabara de ser del todo cierto. Lo que puede ser de alguna manera incluso contradictorio con lo que comentaba antes: se trata en ocasiones, ciertamente, de una intensidad desdibujada. Lo que supone un bonito oxímoron. Pero, claro, eso también pudo ser efecto de las drogas.


Durant la teva estada a Groningen, a més de les pràctiques i d'aprende idiomes, segur que vas aprofitar per fer turisme. Quines ciutats vas visitar? Vas fer moltes amistats en aquella època?

Sí, como te decía, quise aprovechar el tiempo al máximo y, para qué engañarse, el aspecto educativo suele ser secundario en muchas de estas salidas. Al no tener clases en la universidad tuve mucho tiempo libre para socializar y hacer turismo. Holanda es un país pequeño y puedes ir rápido a cualquier sitio. Recuerdo viajar a Amsterdam, Rotterdam, Utrecht, Delft, La Haya y a una de las islas frisias del Mar del Norte (Schiermonnikoog, si mi memoria y Google Maps no fallan). Por lo demás me dediqué a disfrutar de la ciudad, comprar LPs de segunda mano, ver conciertos de rock a precios ridículos y comer vla. Recuerdo que el invierno fue algo duro, pero la primavera fue excelente.

Després crec que vas tornar a Barcelona i vas estudiar Literatura Comparada. Si no m'equivoco vas acabar el 2004 i també vas estar treballant a la UPF. Alguna altra experiència a l'estranger en aquella època?

No sé de dónde sacas tus informaciones, pero sí, al acabar los estudios tuve la suerte de encontrar rápidamente un buen trabajo en la UPF que me permitía continuar estudiando, así que me matriculé en la licenciatura de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada en la UAB. Me encanta estudiar y me apetecía vivir realmente el ambiente universitario. Biblioteconomía, no nos engañemos, no deja de ser un FP venido a más. Hasta el edificio de la Facultad parece un instituto. Además, aunque las bibliotecas me dan de comer, lo que realmente me gusta es la literatura. Y estudiar Literatura Comparada es una de las mejores cosas que he hecho nunca
Tras regresar de Holanda siempre tuve en mente volver a salir al extranjero. En alemán existe el substantivo “Fernweh” que significa algo así como añoranza de países lejanos, una especie de morriña pero no de tu hogar sino de ver mundo. Y creo que eso es lo que les pasa a la mayoría que hacen un Erasmus o pasan un tiempo fuera. Ya no hay vuelta atrás. En los años siguientes surgieron varias oportunidades, como un segundo Erasmus en Roma, el convenio de la Facultad con el IUE de Florencia o incluso una estancia en Croacia por un programa de la Generalitat. Pero mi lado pragmático se impuso y acabé desechando todas estas opciones, pensando que valía la pena esperar un poco, conseguir una plaza de funcionario en la UPF y después aprovechar las ventajas del trabajo público como las excedencias para volver a pasar un tiempo fuera. Craso error. Gracias a la habitual práctica mafiosa de las oposiciones no conseguí la plaza que había ocupado sin queja alguna durante 6 años. Tomar parte en unas oposiciones es como entrar en el infierno de Dante, mejor abandonar antes toda esperanza. No importa lo bien que hagas los exámenes, ni la experiencia que tengas, ni lo bien que conozcas la institución, si por los motivos que sean no te quieren o prefieren a alguna otra persona, el trabajo no será para ti. En estos procesos siempre existe el recurso final de la entrevista para tomar las decisiones que convengan al tribunal. Perdí esas oportunidades y un año de mi vida estudiando un temario tan aburrido como inútil. Me da especial rabia haber dejado pasar la oportunidad de ir a Florencia, porque ahora ya no sería posible hacerlo. Sé que hay guerras que están perdidas de antemano. Acepto la imposibilidad de cambiar el sistema, acepto su corrupción y su injusticia, pero hubiera agradecido algo de honestidad. Me hubiera ahorrado mucho tiempo y energía.

Disculpa la perorata resentida. Quizás no sea el lugar adecuado. Sé que tus lectores visitan el blog para informarse sobre el programa Erasmus, prácticas de verano, etc. Pero precisamente al ser la mayoría todavía estudiantes, me parece también interesante que sepan cómo funcionan algunos aspectos del mundo laboral. Y creo que les deberían asustar mucho más que un par de inocentes meses en una capital europea. Siempre es delicado generalizar, pero a veces es necesario para transmitir algunas ideas. En España la mayoría de los trabajos se concentran en Barcelona y en Madrid, la carrera como funcionario es tremendamente complicada y corrupta y fuera del ámbito público los trabajos están mal pagados y nuestra profesión no tiene el reconocimiento que se merece. Tras dejar la UPF estuve 2 años trabajando en diferentes proyectos cortos para diferentes bibliotecas o empresas esperando que saliera la oportunidad adecuada para ir al extranjero y, salvo excepciones, puedo decir que fue todo muy decepcionante: explotación, mileurismo, ningún reconocimiento de tu trabajo y la sensación constante de que las empresas incluso quieren hacerte pensar que deberías estar agradecido de trabajar para ellos. Salir al extranjero no me parece sólo una opción para pasar un par de meses mientras estudias, ver mundo y dar lustro a tu curriculum, sino también un paso tremendamente lógico a la hora de buscar trabajo. Evidentemente existen dificultades, pero puestos a encontrarnos con problemas, pienso que es mejor hacerlo mientras se descubre una cultura, se aprende una lengua y se conoce a gente nueva. Y también está el tema pecuniario y el respeto a tu trabajo. En Irlanda, adonde estuve a punto de ir, los sueldos pueden llegar a los 2.000 o 3.000 euros mensuales y en Alemania son bastante correctos. Otro aspecto importante es la manera de trabajar. Aun a riesgo de caer en la injusticia y las inexactitudes de la generalización, España es, efectivamente, el país de la chapuza. Llevo dos años en Alemania y, pese a haber obviamente otras carencias y defectos, la manera de enfocar el trabajo es mucho más profesional y los resultados son, en consecuencia, mejores. Ese es otro aspecto positivo de salir fuera: puedes ver otras maneras de trabajar y adaptarlas a un futuro trabajo ya de vuelta a casa. El problema es la frustración que eso puede suponer si tienes que adaptarte a mecanismos de trabajo inefectivos. Muchas empresas o incluso bibliotecas sólo quieren autómatas sin personalidad ni ideas propias que sigan unos procedimientos preestablecidos caducos.


Després de tants anys sense saber res de tu, et trobo por casualitat en un viatge d'estudis a Alemanya. Va ser una sorpresa molt agradable. Per què Alemanya? Quant de temps portes aquí? És el teu primer treball al país?

Sí, fue una grata sorpresa y una situación divertida. Lástima que tuvierais el viaje tan programado y no pudiéramos pasar un rato juntos.

Como te decía, siempre tuve en mente volver a salir y Alemania tenía la ventaja de que podía estar más cerca de mi hijo Kasimir, que vive en Flensburg con su madre. Primero realicé unas prácticas en el Insituto Cervantes de Berlín que me llevaron a irme un par de meses a Frankfurt para colaborar en el montaje de la biblioteca del nuevo Insituto que inaguraron ahora hace dos años con toda la pompa lógica del momento económico actual. Príncipe y princesa incluidos. Fue, en cualquier caso, una experiencia muy interesante y la gente que trabajaba allí fue realmente muy amable. No se tiene muy a menudo la posibilidad de montar una biblioteca de cero y valió definitivamente la pena. Además, por circunstancias, acabé pasando el invierno viviendo en un pequeño pueblo de la Alemania profunda, en el norte de Baviera, lo que también tiene su atractivo, si no te dan miedo los lobos. Luego volví a Berlín y con una beca Argo hice unas prácticas en la biblioteca del Instituto Ibero-Americano, donde finalmente conseguí un trabajo algo más estable.

Es tracta d'una biblioteca amb molts recursos i serveis, oi?

Bueno, cualquier director de biblioteca te dirá que su biblioteca no tiene suficientes recursos, pero intentando ser objetivos, sí, se trata de una biblioteca muy grande, con muchos recursos y unas 70 personas en plantilla. El Instituto-Iberoamericano de Berlín tiene la colección más grande de Europa dedicada a temas de Iberoamérica y es la tercera del mundo después de la Library of Congress y la University of Texas. Es una biblioteca básicamente dedicada a un público investigador, aunque obviamente la comunidad hispanohablante de Berlín también la utiliza. Se trata de una biblioteca pública pero con una temática especializada y que, de alguna manera, se asemeja más a una biblioteca universitaria. Además, organiza exposiciones y diferentes actividades, y entres sus colecciones también hay legados de escritores, fotografías, carteles, etc.

En què consisteix exactament el teu treball? Alguna cosa relacionada amb mapes, veritat?

Es un proyecto iniciado en julio del 2009 y de 16 meses de duración financiado por una fundación cultural estatal para la catalogación y digitalización de la colección de mapas y atlas antiguos (1500-1850) de la biblioteca. Los curiosos pueden encontrar más información aquí. Es realmente interesante y ha supuesto un reto. Nunca había trabajado con mapas y el proyecto me ha dado la oportunidad de aprender muchas cosas nuevas. Aquí se utilizan otras reglas de catalogación (RAK-WB), además de las reglas específicas para este tipo de material y las de la base de datos especializada en la que catalogo. Incluso el programa informático (PICA) es nuevo para mí. Además, obviamente, de tener el privilegio de poder tener cada día en las manos un material tan atractivo. La única desventaja es que lo de ver mapas continuamente hace que te entren aún más ganas de viajar. Así que ya estoy fantaseando con mi siguiente destino. Amigos mexicanos me cuentan que en Ciudad Juárez hay mucha demanda de bibliotecarios.

Recomanaries la biblioteca si finalment aconseguim establir un conveni de pràctiques amb ells?

Sin duda. Quien venga seguro que aprenderá mucho. Aquí están acostumbrados a tener constantemente practicantes, tienen en cuenta sus deseos de formación y no escatiman tiempo en enseñarles cosas nuevas. Son plenamente conscientes de que vale la pena invertir una hora en explicar algo, si luego esa persona te va a solucionar el trabajo de 10 horas. Así que nadie debe tener miedo de acabar colocando libros en las estanterías o haciendo fotocopias, porque eso no les pasará. Además la atmósfera de trabajo es muy relajada, lo que es muy importante. Es agradable saber que puedes hacer una pausa y pasar 5 minutos charlando con un compañero sobre el partido de fútbol de la noche anterior o flirteando con una usuaria y que tu jefe no te va a decir nada. Parece una tontería, pero mi experiencia me dice que los superiores suelen olvidar que sus subordinados también son personas.

És difícil trobar feina pel teu compte a l'estranger?

Bueno, evidentemente hay algunas dificultades añadidas y cada país tiene su idiosincrasia, pero tampoco es que la situación en España sea, especialmente ahora, muy favorable. Hay que mantener una actitud activa e invertir tiempo. A mí me costó un año encontrar este trabajo, pero mientras, hice otras cosas. Siempre hay becas, prácticas, cursos, etc. Mientras se busca hay que mantenerse activo y seguir formándose. Hay que perseverar y ser paciente. Y ahora tenemos la suerte de que existe Internet. A veces tanta información puede sobrepasarte, pero es definitivamente mejor que esté ahí. Siempre hay un factor de azar, pero la voluntad juega un papel decisivo. Chandler escribó que el mucho empeño es un pobre sustituto del talento, y es efectivamente cierto, pero puestos a carecer de estrella, ese empeño y esa perseverancia son en ocasiones buenos aliados.

Els idiomes són també importants...

Claro. Además siempre he tenido la sensación de que en Espana no hay un interés real por aprender otros idiomas. Incluso existe a veces un cierto orgullo de no saber correctamente el inglés. Lo que no deja de ser, claro, una máscara para disimular la ignorancia. Aunque es evidente que los medios de comunicación o los políticos tampoco dan muy buen ejemplo. Verbigracia la discusión sobre el doblaje de películas. El debate no debería ser cuántas películas se doblan al catalán, sino, si acaso, cuántas se subtitulan en catalán. A día de hoy el inglés es imprescindible y un segundo o incluso un tercer idioma es cada vez más necesario.

Ja per acabar, m'agradaria que enviessis unes paraules als estudiants que tenen dubtes de marxar fora. Et sembla una experiència positiva?

Me temo que no te voy a responder nada original. Si los que hayan leído las opiniones que hasta ahora ha ido dejando la gente en el blog todavía no están convencidos, no creo que pueda añadir nada que los convenza. Es normal y lógico tener reservas, dudas e incluso miedo antes de irse a pasar un tiempo fuera. Sobre todo a según qué edades o en según qué momento vital. Yo también las tuve. Pero en el caso de los Erasmus o las prácticas estivales, siempre tienes el respaldo de la Universidad detrás, lo que lo facilita todo un poco. Y con Internet es mucho más fácil preparar los viajes, informarse, mantenerse comunicado con la vida que se deja atrás o incluso refugiarse en él si las cosas van mal dadas. Definitivamente vale la pena ser valiente y darse una patada en el culo. La experiencia a vivir siempre va a ser positiva. Incluso todo lo malo que pueda pasarte, los nervios, los miedos… todo, no va a ser más que una parte más de tu aprendizaje vital. Y en el fondo se trata de eso, de vivir, de hacer cosas nuevas, de aprender, de crecer como persona. No concibo la vida sin la motivación de nuevas experiencias o nuevos retos. Me sorprende encontrarme en ese nuevo invento infernal llamado Facebook con compañeros de colegio que nunca han salido del barrio e incluso trabajan en el colegio en el que estudiamos. Me parece una opción tan válida como cualquier otra, pero no puedo evitar sentir cierta tristeza cuando lo veo, porque no va nada conmigo. La vida te ofrece tantas cosas que me parece absurdo no poder aprovecharlas. Y viajar o pasar un tiempo fuera es una de ellas. Hay tantas cosas que ver y vivir... Evidentemente no se puede tener todo y toda elección implica una renuncia, pero creo que hay que ser valiente, estar abierto a probar cosas nuevas y darse siempre la oportunidad de fracasar.

Res més. Moltes gràcies per les teves paraules!

dilluns, 9 d’agost del 2010

Estada en pràctiques a l'Institut Cervantes de London city, una experiència molt enriquidora

Hola a tothom!

Em dic Joaquín Navia i he aconseguit, per fi, complir un dels meus somnis: viatjar a Londres, i quin millor incentiu per a fer-ho que realitzar unes pràctiques d'estiu a la biblioteca de l'Institut Cervantes. Ha estat una experiència molt enriquidora no tan sols a nivell personal sinó també a nivell professional.

La meva arribada a Londres va ser una mica "moguda" en el sentit de presses d'última hora perquè no tanqués el "tube" (metro de Londres), dificultats per trobar l'allotjament, retard del vol, però, al cap i a la fi, vaig ensortir-me'n prou bé.

En relació a l'allotjament, he estat en dues residències d'estudiants i gent jove treballadora; la primera, Belsize House i la segona on, segons el meu parer, millor em vaig trobar: Holland House. Tant en l'una com en l'altra, em va sorprendre gratament la gran quantitat de joves espanyols, gairebé el 75 % de la gent en la segona residència. La veritat és que vam fer molta "pinya" i ens ho vam passar plegats d'allò més bé.

En relació a la meva estada a la biblioteca, "más de lo mismo", m'he trobat que el coordinador i els bibliotecaris són espanyols aíxí que m'he trobat una mica "como en casa". L'estada en pràctiques ha estat força enriquidora, ja que he realitzat diverses tasques: des d'atenció als usuaris (em vaig sorprendre de mi mateix de donar d'alta als mateixos en anglès amb la solvència que ho vaig fer!), fer inventari del fons antic, catalogació, col·locació dels documents, entre d'altres...

Pel que fa a les visites als diversos "encants" de Londres cal destacar les següents: British Museum, National Gallery, Hyde Park, Tower of London, Museum of London, Science Museum, entre d'altres cosetes... Em vaig quedar molt impressionat en dos aspectes: en primer lloc de les dimensions dels museus (necessites com a mínim quatre hores per veure'ls detingudament i llegir-ho tot al detall) i, en segon lloc, l'enorme expoli que han fet els britànics a l'hora de recollir les diverses meravelles del món. De fet, vaig veure molt poques coses autòctones en alguns museus de Londres pel que fa a patrimoni.

Una de les visites que més em va captivar, sens dubte, és la visita a la British Library, no tan sols per les dimensions del seu fons sinó també pels mitjans tècnics de què disposa en el moment de fer circular els documents des dels dipòsits fins a les sales de lectura i, per descomptat, la pròpia sala de lectura i els equipaments. Ha estat un gran descobriment digne d'esmentar...

En fi... podria escriure unes memòries d'una bona pila de pàgines, però, de moment, això és el més destacat de la meva estada.

Espero tornar-hi ben aviat i llàstima que tot lo maco tinguem la sensació que passa tan ràpid, però com diria un savi: "todo pasa y todo queda".

Salutacions a tothom i gràcies a l'Amadeu per haver-me facilitat aquesta estada!

Pràctiques d'estiu a la Biblioteca Nacional de Chile!

Hola a tothom!

Em dic Eli Ramirez i sóc fan de les pràctiques d'estiu. Aquesta és la tercera vegada que en faig (ja vaig estar a Londres i Frankfurt) i també en el seu moment vaig fer un Erasmus a Viterbo. Ara estic a Xile. O sigui, al quinto pino. De fet som bastants els que estem al quinto pino, però la meva particularitat és que aquí és hivern. Ple hivern!
.
Vaig arribar diumenge passat (ara fa just una setmaneta). El primer dia va ser fatal... Vaig arribar un diumenge, feia molt de fred, plovia, no havia canviat moneda, Internet no em fucionava (drama), la calefacció no funcionava (pànic)... Però a l'endemà ja vaig fer les paus amb la ciutat.
.
La veritat és que porto aquí set dies i ja m'està sabent greu que només em quedin tres setmanes.
Potser Santiago no és la ciutat més maca i neta del món, però té el seu encant. Només cal observar les vistes que tinc des de l'habitació:
.
.
M'estic allotjant en una residència que es diu Casa Kolping. Aquí tot just ha començat ara el segon semestre i la residència està plena d'estudiants de tot arreu (justament la meva companya d'habitació és de Granollers, tot i que no hi ha més catalans en tota la resi).
.
Les pràctiques les estic fent a la Biblioteca Nacional. És una biblioteca molt gran i molt maca. Jo estic a la secció de referència. En aquesta secció hi treballen diverses persones més i totes em tracten molt bé (bé, suposo que seria una mica raru si anessis a fer pràctiques d'estiu i et tractessin malament). En general els espanyols som ben rebuts aquí (com a visitants). Tots diuen Oh! I quan dic que sóc de Barcelona fan Oooh!
.
Aquests dies he aprofitat per visitar diverses coses, com alguns parcs (cerro San Cristóbal, cerro Santa Lucía...) o altres com una de les cases de Pablo Neruda ("La Chascona").
.
(Podria ser Japó, però no, és Santiago)
.
I avui també he estat a la biblioteca pública, la principal i més gran biblioteca pública de la ciutat.
Hi he anat amb una companya de la Biblioteca Nacional que va treballar-hi durant 4 anys, i m'han preparat un pack de benvinguda amb merchandising de la biblioteca :-)

Són en total 4 pisos amb milers de coses. Especialment destacaré que tenien una catifa que m'hagués agradat robar i endur-me-la cap a casa, però potser hagués resultat una mica difícil...
.
.
I de moment res més... tot és molt maco. Estic encantada!

Us deixo un enllaç al meu blog, per si us interessa saber més sobre Santiago:
.
Ah! Només una cosa més:
.
.
El carnet de la biblioteca pública de Santiago :-)
.