dilluns, 8 de setembre del 2008

Des de Manchester... amb ganes de tornar-hi!!!

Hola a tothom!!

Em fa una mica de vergonya escriure ara, des que estic a Manchester, però més val tard que mai.

Estic molt satisfeta amb l'experiència, i sense cap dubte li recomano a tothom que ho faci, no hi ha millor manera de conèixer gent i altres cultures. Bé, en principi vull comentar que estic molt contenta amb el centre on he fet la pràctiques, perquè la gent és maquíssima. El meu cap, el Pep, és un amor, i el millor és que no només he pogut practicar l'anglès, que ja em feia falta, sinó també el català (com que sóc basca, sempre em va bé practicar una mica).

L'Institut Cervantes de Manchester té en realitat dues seus: una a Leeds, més petita, i la de Manchester. La biblioteca no és molt gran, però està molt ben situada, ja que és a la planta principal. Té una col·lecció de cine espanyol molt bona, que és el que els interessa als usuaris. Els usuaris són molt específics, per una banda, la gent que fa cursos al centre, sobretot estudiants universitaris, i per una altra banda, gent que ja coneix el centre des de fa temps i encara continua venint (els clients habituals). A part dels espanyols que viuen a Manchester, però no són gaires els que hi vénen.

Després d'aquest rotllo, comentaré una miqueta la meva experiència a la ciutat. Per qui no ho sàpiga, Manchester es troba a la part central d'Anglaterra, a prop de la costa est, a tres hores en tren de Londres. No és una de les ciutat més maques que he visitat, però té el seu encant. És una ciutat que té molta activitat industrial, però no es veu com una ciutat industrial, tal i com estem acostumats nosaltres. De fet, també té molt ambient jove, amb allò de les universitats, i cultural (hi ha bastants museus).

Quant a la gent, són bastant especials, com tots els anglesos. Són molt educats (si no escolto 8 "sorrys" o "excuse me" al dia, no n'escolto cap), però bastant tancats, van molt a la seva. De totes maneres, tant la gent que ve de fora, com els que són anglesos però d'origen estranger són molt més oberts.

Al principi vaig tenir problemes amb l'anglès, perquè l'accent d'aquí és més tancat que al sud i costa bastant d'agafar, però amb el temps t'acostumes.

Pel que fa a trobar casa, no he tingut cap inconvenient, de fet, als 3 dies de ser aquí, ja vaig trobar-ne una, com que hi ha molta tradició de lloguer, és bastant fàcil, tot i que a l'estiu hi ha menys ofertes. Jo vaig trobar una casa no molt lluny del centre, a 10 minuts en bus, i compartia la casa amb altres 4 persones: una parella de polonesos i un noi i una noia de Malawi, era molt multicultural jeje.

Bé, com tothom sap, el clima no és el més ideal del món, però no anem a Anglaterra a prendre el sol, oi? El paraigües s'ha tornat una extensió més del meu cos, però aquí és normal, i no es poden deixar de fer coses pel mal temps, perquè si no mai sortiries al carrer!!

També he visitat altres ciutats com Londres, Oxford, York, Chester i Liverpool. De totes, les que més m'han agradat han estat York i Oxford. Liverpool no és gran cosa, però com que és capital cultural del 2008...

Espero que aquestes quatre ratlles que he escrit serveixin per animar a més gent que aprofiti aquesta experiència! Mereix la pena!

Un petó!

2 comentaris:

  1. Hola.
    Jo vaig estar al IC de Londres.

    Tb hi havia molt cine espanyol i de fet, també era la part més sol·licitada :)

    i ah!:

    "però no anem a Anglaterra a prendre el sol, oi?"

    -_-'' Jo he trobat a faltar el sol.... moooolt!!! Això si: m'he negat al paraigües (crec que he crescut dos centimetres ^^) jajaja

    agur :-)

    ResponElimina
  2. Ruti, què guai, nena! Me'n alegro mooolt que anés bé... aveure si ens posem al dia de les nostres experiències.

    PS. vindràs al berenar? dmà et faré un mail

    ResponElimina