dimarts, 30 de setembre del 2008

Juliol a l'Instituto Cervantes d'Istanbul

Hola, em presentaré: sóc la Judith Cordero i he realitzat les pràctiques d’estiu a l’Instituto Cervantes d’Istanbul. Primer de tot m’agradaria disculpar-me per no haver fet l’aportació al bloc amb aterioritat -vaig fer les pràctiques al juliol-, però és que he estat una mica atabalada amb la feina.

Bé, si heu llegit els comentaris que va fer la Montse l’any passat sobre la seva aventura de l’estada en pràctiques a l’Instituto Cervantes d’Istanbul, veureu que fa una descripció força interessant tant del país (Turquía) com dels seus habitants, així que jo deixaré una mica de banda tots aquests aspectes.

Primer de tot és de justícia agrair el tracte rebut per part de qui ha estat la meva tutora d’aquestes pràctiques en el centre: l’Ana Roca. M’ha ajudat en tot el que ha pogut. Gràcies a la seva ajuda un dels professors del centre em va oferir allotjament en el seu pis per només 150 € tot el mes! A més, el pis era nou i supercèntric, així que es pot considerar gairebé un regal.

Respecte a les pràctiques en el centre, aquest any s’han basat sobretot a depurar registres de traduccions d’obres hispàniques al turc en el catàleg del centre, és a dir, catalogació en estat pur. Tot i que la catalogació per a molts pot ser una de les assignatures més feixugues de la carrera, a mi m’ha agradat. A més a més, l’Ana, abans d’assignar-te la feina sempre et demana el teu parer, per si no ho domines o encara no has tractat la temàtica en els estudis.

Un dels aspectes favorables sota el meu punt de vista ha estat el fet que les pràctiques estiguessin concentrades en les dues primeres setmanes, fent vuit hores al dia, en lloc de les quatre hores diàries durant tot el mes. Això m’ha permès aconseguir tenir dues setmanes de relax i “turisme” per Istanbul.

Respecte a la ciutat, comentar que és una ciutat màgica. Gràcies a la Cristina i d’altres professors del centre he pogut conèixer un Istanbul que no hagués conegut si hagués estat de turisme. Que sapigueu, per a aquells que s’estiguin plantejant fer aquestes pràctiques, que Istanbul és una ciutat amb una gran vida nocturna –jeje-. A gairebé qualsevol hora de la nit pots trobar locals on fer un mos si t’ha entrat la gana després de ballar.

A més a més, té molts indrets per visitar, i tot i haver passat un mes, segur que me n’he deixat algun per veure (excusa fantàstica per tornar-hi). A banda dels indrets turístics que de ben segur que sabeu tots (Santa Sofia, la Mesquita Blava...) també val la pena visitar les “cisternes”, lloc que agraireu visitar en un dia calorós, o fer una sessió de “hamam” (els típics banys turcs). Però tot això és millor que ho descobriu per vosaltres mateixos.

Jo m'he quedat amb les ganes de tornar-hi. Per cert, sento no afegir cap foto del meu superviatge però vaig tenir una desgràcia i sense voler i per errada les vaig esborrar totes, així que tots els meus records hauran de viure em la meva memòria (buaaaaaaaaaaa).

Per finalitzar, de veritat, aquell que s’estigui plantejant anar-hi que no ho dubti, és un dels llocs d’aquest món que val la pena visitar (o millor dit viure-hi). És més, el bibliotecari d’un altre Instituto Cervantes que vaig conèixer en allà, va qualificar Istanbul com una de les ciutats més boniques del món (i jo hi estic d’acord).

A reveure!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada